
Va néixer a Banyoles l'any 1929 i va morir a Perinyà el 2017, on s’havia exiliat l’any 1939. Va ser periodista i professor de llengua i literatura catalanes a la Universitat de Perpinyà fins que es va jubilar l’any 1994. L’any 1960 va fundar el Grup Rossellonès d’Estudis Catalans i també va ser fundador i secretari de la Universitat Catalana d’Estiu. Des del 1993 fou també membre de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans. Va publicar una cinquantena de llibres de ficció i assaig i va rebre diversos premis de reconeixement: el Premi Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya l’any 1983, el Carles Rahola d’Assaig l’any 1992 i la Medalla d’Or de la Vila de Perpinyà, l’any 2016. Juntament amb Bernat Lesfarges, l’any 1971 va traduir La Plaça del Diamant, de Mercè Rodoreda, al francès (La place du Diamant). Verdaguer va ser una personalitat imprescindible per a comprendre la vitalitat i la realitat de la llengua i de la cultura catalanes a la Catalunya del Nord, i sempre va treballar per promoure-les. L'autor a la Viquipèdia.
Pere Verdaguer al catàleg de les biblioteques públiques
També una gramàtica catalana de la qual tan sols s'ha publicat el primer volum.
ResponElimina